Esquinç de turmell

L’ESQUINÇ DE TURMELL….

un enemic molt conegut sobretot en la vessant esportiva!

Una petita introducció…

El 90% de les lesions capsulolligamentoses a nivell del turmell afecten al lligament lateral extern en fer un mal gest de torçadura amb el peu. Aquest lligament està format per tres porcions; l’anterior o peroneo- astragalí anterior, la mitja o peroneo- calcani i la posterior o peroneo- astragalí  posterior.

Els esquinços de turmell poden ser de primer, segon i tercer grau segons la gravetat de la lesió que pot anar d’una simple distensió de lligaments fins a la ruptura total de les tres porcions que el componen.

Es considera de primer grau quan s’ha produït una distensió o estirament excessiu del lligament. Sol afectar-se la porció anterior anomenada peroneo- astragalí anterior. Els símptomes més freqüents són: dolor lleuger, acompanyat d’inflamació i hematoma lleu. Són les lesions més freqüents i de les quals n’explicaré el tractament més avall.

Segon grau:  el lligament es trenca parcialment ja que s’afecten la porció anterior i la mitja. Sol haver-hi inflamació inmediata, dolor i impotència funcional i hematoma important. Fins i tot he trobat casos en que hi ha dolor a la part interna del peu.

 

Tercer grau: És una ruptura completa del lligament on s’hi veuen afectades les tres porcions. Sovint necessiten d’intervenció quirúrgica. Hi ha pèrdua de la mobilitat, hematoma i inflamació més greus.

 

· Aquí us proposo el “protocol” de tractament d’un esquinç de primer grau o el que en general ho coneixem per la típica torçada que causa distensió. Malgrat que no sóc massa partidària de protocols, en general aquest seguiment us pot ajudar sobretot al primer dia i per tenir-ne alguna idea i surtir de dubtes, però per curar-ho bé i perquè es solucioni del tot el problema us recomano que aneu al fisio!

Tractament general de l’esquinç de primer grau: hem de pensar que no tothom és igual i que cadascú té una forma de recuperació diferent, dos aspectes que s’han de tenir en compte ja que no a tots ens pot anar bé el mateix tractament. Però la següent proposta de recuperació ús pot ser molt útil:

Això només n’és un resum i llavors jo com cada fisioterapeuta  tenim els nostres propis trucs que l’experiència ens ha anat ensenyant !!!

DIA O:

Tan bon punt ens hem lesionat podem seguir la regla que els usem els fisios en lesions agudes: el RICE.

R: Repòs.

I: Immobilització amb tapping. El vendatge ha d’anar en contra del moviment en que s’ha produït la lesió per evitar que estirem encara més la part distensa del lligament.

C: Crioteràpia o gel. MOLT IMPORTANT!!!us será de gran ajuda i encara més si us en poseu 3 cops al dia o més! Si no teniu cap bossa de gel o altre, una bossa de qualsevol producte congelat us pot servir. Això sí, no l’apliqueu mai directament sobre la pell ja que us podríeu cremar! Poseu-hi un paper entre la bossa i la pell!

E: Elevació de la part afectada.

 

Podeu aplicar-vos alguna crema antiinflamatòria!

 DIA 1-4:

Massatge: es pot aplicar DLM (drenatge limfàtic manual), de derivació circulatòria… per tal de mobilitzar els líquids inflamatoris i reduir l’edema.

Mobilitzacions: de les articulacions afectades, metatars, tars i dits.

Isomètrics: exercicis on es demana el pacient que faci força en contra la resistència aplicada en un moviment concret. Són genials per disminuir la inflamació i tonificar la musculatura peroneal , tibial anterior,… que ajuda a evitar el moviment de torsió del turmell.

Gel: al final de la sessió.

Electroteràpia:

     · Ultrasó pulsátil: al límit del dolor. 

     · TENS

Podem aplicar-nos alguna crema antiinflamatòria!

 DIA 5-7:

Banys alterns: alternant aigua calenta i freda i acabant amb una o altra segons si la intenció és encara disminuir la inflamació (freda)o mobilitzar i elastificar els teixits (calenta).

Propiocepció: MOLT IMPORTANT. Són exercicis d’equilibri i coordinació perquè les fibres nervioses sensitives del turmell s’activin juntament amb el cervell i hi hagi una resposta rápida de protecció del turmell davant un moviment lesional!

Tonificació: sobretot dels músculs peroneals per tal de evitar una recidiva de la lesió.

DIA 10:

Propiocepció. EXEMPLES:

–          Caminar per sorra fina.

–          Aguantar-se a peu coix. Podem tenir ulls oberts i tancar-los després.

–          Aguantar-se sobre un plat inestable.

–          Etc.

Tonificació. Potenciació musculatura; soli, bessons, peroneals,…!

Treball analític: treball d’un moviment determinat per una activitat esportiva o laboral concreta. Fer fintes, carrera,…

 

Anuncis
Publicat dins de L'artrosis | Deixa un comentari

La cervicàlgia o el dolor cervical

Cervicàlgia o dolor cervical

Quan parlem de cervicàlgia ens referim a dolor cervical malgrat dins aquest mot i englobem molts tipus de dolors cervicals d’origen totalment diferent:

· A vegades el dolor es pot presentar de sobte generalment per una contractura muscular com en el cas de la torticolis que apareix sense cap causa aparent. El dolor i la dificultat per realitzar alguns moviment en són els símptomes dominants. Amb un tractament fisioterapèutic descontracurant la podem tractar. Així doncs el massatge descontracturant, la digitopuntura, els estiraments i l’escalfor ens seran uns bons aliats.

· Un altra tipus de cervicàlgia és la crònica que afecta aproximadamente al 10% de la población adulta i és més freqüent en persones que treballen davant d’ordinadors o en feines que condicionen postures forçades del coll, així com també en realitzar les feines de casa. Aquestes postures mantingudes en el temps poden ocasionar contractures musculars.  És important controlar l’estrès i la tensió ja que inciten a sobrecarregar la zona de les espatlles i el coll.

· Artrosi cervical

El dolor per l’artrosi cervical és freqüent en adults. Es tracta d’un dolor a nivell cervical i espatlles acompanyat també de rigidesa quan realitzem moviments.

En fases més avançades també pot haver-hi mareig a causa de l’arrapament de les artèries vertebrals que queden afectades pels osteòfits ( creixements ossis típics dels processos degeneratius). També pot haver-hi sensació d’adormiment de les mans i dits a causa de l’afectació de les arrels nervioses que surten de les vertebres afectades.

· Hèrnia discal intervertebral

És freqüent en persones joves. Aquest dolor es pot donar precedit de traumatismes o de moviments forçats. Dóna un dolor irradiat a nivell cervical, a l’espatlla i al braç. També es pot presentar un dolor agut o sord entre els homoplats que irradia en direcció  a l’extremitat superior, formigueig i adormiment de les mans i/o dits. Alguns moviments, en tossir o esternudar es pot intensificar el dolor.

Durant les primeres 24/48 hores el fred en pot ajudar per disminuir la inflamació i com a analgèsic. No s’ha d’aplicar mai directament sinó que ho farem envoltant el gel amb un paper o una tovallola. Cal que l’apliquem Passades les 48 hores començarem a aplicar calor que agmenta el reg sanguini i ens permetrà relaxar els teixits tous i a eliminar toxines acumulades a conseqüència de l’espasme muscular.

Quan el dolor hagi minvat la fisioteràpia s’encararà a fer una combinació de tractaments per disminuir el dolor i augmentar la flexibilitat. Així doncs el fred i el calor, el massatge a nivell de la musculatura contracturada, els estiraments i la tracció a nivell cervical ens seran molt útils.

 El síndrome de la fuetada cervical, desviacions de la columna vertebral i altres patologies com l’osteoporis,… també són causes de cervicàlgia.

 

Tractament fisioterapèutic:

Fase aguda: per disminuir el dolor i la inflamació dels teixits.

– Termoteràpia o aplicació de calor: a partir d’infrarrojos, microones, ultrasó i ona curta, bosses d’aigua calenta,…  l’escalfor ens ajudarà a disminuir el dolor i augmentar el reg sanguini i relaxar la musculatura contracturada.

-Massatge: amb el massatge relaxarem la musculatura contracturada i mobilitzarem els teixits a partir de tècniques d’amassament i fregament. També tractarem els punts gatells  ( és un focus d’irritabilitat d’un múscul) i altres punts dolorosos a base de pressions digitals.

-L’electroteràpia o teràpia amb aparells com ara l’aplicació de TENS també ens serà útil.

Per a recuperar la mobilitat:

Mobilitzacions passives manuals: Els fisioterapeutes les realitzem de forma suau per augmentar la mobilitat de les articulacions afectades a partir de l’estirament de la musculatura contractura i amb una lleugera tracció. També podem realitzar mobilitzacions activo assistides pel pacient el qual ens ajuda a realitzar el moviment sempre però evitant el dolor.

Estiraments: consisteix el allargar els músculs per tal de permetre un rang de mobilitat major. En el cas de les cervicàlgies és important estirar el supraespinós i el trapezi causants de moltes restriccions  de la mobilitat. També ens serà útil estirar la musculatura pectoral i davantera del tronc que normalment està en escurçament per la tendència a mantenir una postura més tancada cap endavant. Estirar-lo  ens ajudarà a relaxar la musculatura de l’esquena per la seva acció antagonista.

Tècnica de múscul-energia: aquesta tècnica implica la contracció voluntària dels músculs per part del pacient en una direcció i precisió concreta i una resistència en contra aplicada per fisio. S’aconsegueix un estirament més efectiu de la musculatura ja que  aprofitem el moment de relaxació del múscul per tal d’estirar-lo.

Traccions cervicals: el fisio aplica una força a nivell cervical en direcció cranial, és a dir, en direcció contrària a la pressió de les vertebres (contra gravetat) per tal de descomprimir-les i estirar els teixits.

 

Publicat dins de L'artrosis | 2 comentaris

L’artrosi

Què és l’artrosi?

L’artrosi és la degeneració del cartílag articular de les articulacions mòbils que s’acompanya d’una disfunció global del segment articular.
És fisiològic i està relacionat amb l’envelliment natural. Malgrat tot, ho podem considerar patològic quan és exagerat per l’edat o quan hi ha molts símptomes de dolor i limitació funcional, és a dir, quan el procés degeneratiu es desenvolupa més ràpid del compte.
Inicialment es manifesta amb dolor quan hi ha moviment que desapareix en repòs. També pot haver-hi dolor agut després d’una activitat especial. Hi ha limitació de la mobilitat de l’articulació, rigidesa al matí i post inactivitat, contractura i/o debilitat de la musculatura, problemes circulatoris, inestabilitat articular en alguns casos i deformitat.

Hi ha factors que predisposen i/o precipiten a patir-la:

Factors predisponents: edat, obesitat i sedentarisme, menopausa precoç, diabetis, hipertensió, deformitats articulars….

Factors precipitants: inestabilitat articular, traumatismes i fractures, sobrecàrrega crònica, activitat esportiva i laboral, manteniment postural inadequat, debilitat muscular,…

El tractament mèdic, a part d’analgèsics i antiinflamatoris, es basa en protectors i regeneradors del cartílag anomenats SYSASOAS com el sulfat de glucosamina, la diacereina, l’àcid hialurònic i la viscosuplementació.

Fisioteràpia:

Per altra banda la fisioteràpia ens pot ser molt útil per prevenir l’evolució de la malaltia i pal·liar-ne els símptomes. Els principals objectius són disminuir el dolor i el component inflamatori,  millorar la mobilitat de l’articulació i  mantenir-la, reduir la contractura muscular i tonificar la musculatura més dèbil i prevenir la deformitat.

Prevenció:

Per prevenir l’artrosi és important tenir una bona postura a la feina i a casa. També és important fer exercici físic per tonificar o estirar la musculatura però sense fer excessos esportius que podrien desenvolupar desequilibris musculars. Tot això s’ha d’acompanyar d’una bona alimentació per gaudir d’un estat de salut, estar més actius i així també evitar l’obesitat que podria dur a sobrecàrregues articulars.

Tractament:

L’educació sanitària té un paper molt important. El fisioterapeuta pot ensenyar al pacient prevenir postures incorrectes tan a la feina com a casa per tal d’evitar sobrecàrregues i també a realitzar alguns exercicis actius que es puguin realitzar diàriament i a casa.

En un episodi de dolor cal realitzar repòs i dormir 8 hores durant la nit. Cal tenir en compte per altra banda que la immobilització a llarg termini no és recomanable ja que afavoreix l’augment de l’artrosi.

El fred ens pot ajudar quan el component inflamatori és important i també com a analgèsic per disminuir el dolor. Per altra banda l’ús del calor ens serà molt eficaç ja que flexibilitzarem els teixits tous com ara els tendons i la musculatura escurçada, i aportarem un major reg sanguini que ens oxigenarà i nodrirà la zona i ens alleujarà el dolor i les contractures. El calor pot ser de diferents orígens i segons l’articulació afectada com l’infraroig, diatèrmia, parafina líquida o en bosses d’aigua calenta.

L’exercici ens serà molt útil per mobilitzar l’articulació i tonificar o estirar la musculatura i traccionar l’articulació afectada. És poden fer exercicis actius, assistits pel fisioterapeuta o passius, per tal de mantenir la mobilitat de l’articulació i estimular així el líquid hialí, lubricant natural de les articulacions.

El massatge també és  molt  útil per mobilitzar els teixits tous. Amb aquesta tècnica ajudarem a relaxar els músculs contracturats i a flexibilitzar-los aportant sang i nutrients i a estirar-los per tal de mantenir tota la seva mobilitat.

Publicat dins de L'artrosis | Deixa un comentari